LÍNIES D’ACTUACIÓ

ENRAONART

Des de fa temps les institucions realitzen una important tasca de difusió del patrimoni cultural entre públics diversos. Són, en aquest sentit, nombrosos els exemples d’actuacions exemplars orientades a fer més accessibles, i inclusives, totes les activitats que de manera regular hi duen a terme.

Ara bé, malgrat aquest notable esforç, hi ha moltes persones i col·lectius que, malauradament, no han visitat mai un museu o centre cultural, o n’han tingut un contacte esporàdic i superficial. Molt sovint les dificultats econòmiques hi pesen en la seva decisió, però també és cert, i l’experiència ho posa clarament de manifest, que hi ha un problema més profund: l’opinió, molt estesa, que allò que fan les institucions culturals és, únicament, per a gent amb molts coneixements o experts.

És a dir, hi ha persones que se senten excloses de determinats àmbits de la cultura perquè creuen que no estan preparades per entendre el que veuran.

Parlem, doncs, d’una forma d’exclusió o autoexclusió gairebé inconscient, en certa manera acceptada i, gairebé sempre, poc explícita o, literalment, invisible.

PRIMERA LÍNIA

La reiterada constatació de la realitat que acabem d’assenyalar, i la voluntat de treballar per canviar les coses i facilitar un accés real a la comprensió de la cultura, dóna sentit a la primera de les quatres línies d’actuació del projecte Enraonart.

A la pràctica es tracta d’impulsar programes formatius que preparin les persones per establir una relació més plena i satisfactòria amb els continguts culturals.

Dit d’una altra manera, si es vol que la cultura sigui realment accessible a un ventall de públics més ampli, cal treballar de valent per facilitar-los uns marcs de referència entenedors, els coneixements imprescindibles, i una metodologia apropiada. En cas contrari, les institucions públiques poden convertir-se, fàcilment, en una mena de clubs elitistes o, a l’extrem oposat, en mers gestors de les entrades i sortides de turistes i públic passavolant. Per aquesta raó, des d’Enraonart treballarem en col·laboració amb les institucions culturals i educatives, i amb les entitats cíviques, per ajudar amb cursos, xerrades, i altres accions educatives a fer més inclusiu el món de la cultura i afavorir, així, que els seus continguts arribin, realment, a un major nombre de persones.

SEGONA LÍNIA

D’altra banda, per a molts professors tampoc és gaire fàcil organitzar sortides escolars per visitar exposicions, veure espectacles musicals, o participar en altres activitats culturals. Preparar i fer aquest tipus de sortides és una tasca àrdua tant des d’un punt de vista organitzatiu com personal. A més, per a moltes famílies representa una despesa econòmica no sempre fàcil d’encaixar en els seus pressupostos, i que genera conflictes difícils de gestionar. A això cal sumar-hi les dificultats que, tant el professor com els alumnes, es troben quan han de connectar els continguts culturals de les exposicions amb el currículum escolar.

En aquest sentit, la segona línia d’actuació del projecte Enraonart està orientada a complementar el treball dels professors, i dels departaments educatius dels museus i centres culturals, amb un treball d’assessorament i reforç que faci possible que determinats grups escolars, per les raons exposades, no quedin al marge i renunciïn a fer sortides culturals.

Per tant, des d’Enraonart es treballarà per evitar que les dificultats econòmiques i/o educatives siguin un factor d’exclusió.

Aquesta segona línia de treball, orientada a facilitar la relació i col·laboració entre les institucions educatives i les institucions culturals, té per a nosaltres un caràcter bidireccional, i molt flexible. És a dir, l’escola pot visitar el centre cultural, o, els continguts de les institucions, ja siguin materials o virtuals, poden servir per fer classes i sessions de treball a les mateixes escoles.

TERCERA LÍNIA

La realitat també posa de manifest que molts joves, amb formació universitària i amplis coneixements teòrics, se senten força desorientats quan han de comunicar, de manera entenedora, els continguts de les seves especialitats a grups d’adults o estudiants d’edats i nivells variats.

Precisament, la tercera línia d’actuació del projecte Enraonart està destinada a fer possible que els estudiants universitaris, o joves graduats, puguin rebre una formació específica i un assessorament, útil i pràctic, que els permeti realitzar activitats educatives – visites, classes, itineraris, tallers, – per a col·lectius i públics diversos.

Es tracta d’impulsar programes que facin possible una relació fructífera entre persones que volen ensenyar i persones que volen aprendre.

Així doncs, des d’Enraonart farem plans de formació per a universitaris amb inquietuds educatives i els posarem en contacte amb grups d’adults i escolars amb ganes de fer sortides culturals profitoses. En aquest sentit, la nostra prioritat és potenciar programes que permetin establir vincles amb aquells col·lectius que no solen visitar les institucions culturals, o amb escoles i professors que volen fer un tipus treball que, per les seves característiques, desborda l’àmbit d’actuació dels departaments educatius.

QUARTA LÍNIA

Finalment, cal tenir present que hi ha un nombre cada dia major de persones que, en algun moment de la seva vida, han treballat en el sector de les empreses culturals fent activitats educatives o realitzant serveis d’atenció qualificada al públic. Posteriorment, moltes d’elles, han desenvolupat una carrera professional en altres àmbits laborals, però donada la seva experiència, coneixements, i vocació educativa, encara senten el desig de col·laborar, de manera esporàdica i desinteressada, en algunes activitats culturals amb projecció social.

La quarta línia d’actuació d’Enraonart intenta obrir un espai i un canal de relació i col·laboració amb aquestes persones interessades a compartir experiències o ajudar, en la mesura de les seves possibilitats, a fer realitat alguns projectes educatius.

En aquest sentit, com ja hem mencionat en els apartats anteriors, la prioritat per a Enraonart és establir ponts que permetin connectar les necessitats d’uns amb les possibilitats dels altres de tal manera que la suma d’aquestes unions ajudi a fer més fluida, enriquidora, i plural, la relació de les persones amb la cultura.

Així doncs, el projecte Enraonart té la pretensió d’ajudar a crear les condicions perquè:

  • Les institucions culturals també siguin visitades per públics i col·lectius poc habituals.
  • Els professors i els seus alumnes trobin facilitats econòmiques i educatives per aprofitar de manera efectiva el patrimoni de les institucions.
  • Les persones interessades tinguin l’oportunitat de rebre una formació específica relacionada amb el món de la cultura i l’educació.
  • Els antics treballadors del sector cultural puguin compartir la seva experiència i col·laborar en projectes culturals i educatius.