Llibre
La realidad recreada
Novetat
Llibre
La realidad recreada
Novetat
— Introducció —
(fragment)
La realitat recreada és un llibre de filosofia escrit a la llum de la càlida humanitat que irradia l’atenta lectura del Poema de Gilgamesh. No es tracta, doncs, ni d’un estudi literari sembrat d’erudició ni d’una investigació d’índole històrica o científica amb pretensions acadèmiques. En aquests camps llaurats amb ortodòxia i abonats amb obediència es conreen des de fa temps moltes pàgines memorables. Malauradament, es tendeix a oblidar amb excessiva facilitat que, més enllà dels límits d’aquestes parcel·les acuradament cultivades, hi ha altres terrenys fèrtils en què creixen plantes silvestres que donen fruits comestibles; fruits de formes temptadores, aromes atraients, i inesperats sabors. En certa manera La realitat recreada aspira a ser com una d’aquestes plantes ferestes i independents, que enfonsen les seves arrels en les terres de l’honestedat intel·lectual, i no renuncien mai a la llibertat creativa. En altres paraules, La realitat recreada és un assaig filosòfic, lliure i honest, que es recolza en la literatura, la història i la ciència amb el propòsit d’arribar a una meta clarament definida: fer visible que el tracte assidu amb un poema ancestral pot ser, ara mateix, una viva font d’inspiració filosòfica i un fecund i estimulant camí de reflexió sobre el sentit de la vida.
Per entendre les idees cardinals de La realitat recreada no és imprescindible haver llegit el Poema de Gilgamesh. Tot i així, tenir una visió panoràmica del seu contingut pot ajudar a fer més atractiva i profitosa la lectura del llibre. Per aquesta raó resumiré, a continuació, l’argument de cadascuna de les 12 tauletes de l’edició estàndard del Poema. Espero que el viatge per aquestes pàgines, animi el lector curiós a visitar de nou – o a explorar per primer cop – el relat complet de l’epopeia vital de Gilgamesh i del seu lleial amic Enkidu. Mentrestant, confio que les constel·lacions de sentit que brillen en aquest assaig siguin capaces de conduir el lector cap a l’indòmit misteri que batega en els cels nocturns i guspireja en les profunditats de la ment humana.
***
A la primera tauleta, Gilgamesh, el gran protagonista del poema, es descrit com un rei jove i arrogant que es comporta d’una manera tirànica i irresponsable. Les seves accions violentes i impredictibles provoquen el temor i la indignació dels ciutadans d’Uruk que, desesperats, supliquen ajuda a la deessa Aruru. Les queixes i les súpliques del poble són escoltades pels déus, i Aruru, amb el consentiment i la col·laboració de Anu, crea del fang una criatura que és tan estranya i admirable com un roc caigut del cel. Es tracta d’Enkidu, un home salvatge i vigorós que viu a l’estepa i s’assembla extraordinàriament a Gilgamesh.
La inesperada presència d’Enkidu en aquells paratges esteparis no passa desapercebuda, i aviat un caçador atemorit informa al rei sobre l’existència d’un ésser astut i temible que té aparença humana, però es comporta com un animal entre animals. De seguida, Gilgamesh ordena al caçador que vagi a la recerca de Shamhat, una meretriu, perquè ella, amb les seves arts, sedueixi Enkidu i l’allunyi de l’estepa. Uns dies més tard Shamhat es troba, per fi, amb el jove salvatge, el sedueix i els dos gaudeixen d’una apassionada relació sexual que transforma a Enkidu de manera radical. Tot d’una, la criatura incivilitzada, que vivia entre animals, sent que ja no és com era i que ja no és qui era. Ara, escolta i comprèn les paraules de Shamhat i nota al seu interior el desig de acompanyar-la fins la ciutat d’Uruk. Mentrestant, al seu palau, Gilgamesh somia amb una enigmàtica roca celeste i una destral prodigiosa, i intenta descobrir, amb l’ajuda d’Ninsun, què poden significar aquestes inquietants imatges oníriques que han travessat la seva ment en la foscor de la nit.
A la segona tauleta del poema, Enkidu, que va camí d’Uruk amb Shamhat, es troba amb un grup de pastors, i per primera vegada a la seva vida beu cervesa, menja pa i canta alegrement en companyia d’altres persones. Es nota que li agrada estar envoltat de gent, i que està disposat a integrar-se en la societat humana sense perdre temps.
El barber va tractar el seu cos pelut,
(Enkidu) es va ungir amb oli, es va transformar
en un home.
Es va posar un vestit, es va tornar tot un
guerrer.[1]
Aquest tarannà sociable fa que, de manera espontània, Enkidu senti interès per les altres persones i es preocupi per elles. Per això, no triga a assabentar-se que Gilgamesh es comporta com un dèspota, i abusa dels seus súbdits sense que ningú s’atreveixi impedir-ho. Un dia, un jove, que ha estat convidat a un casament, li explica que el rei té previst jeure amb la núvia abans que ella i el seu marit puguin dormir junts al llit nupcial. La notícia fa empal·lidir a Enkidu i desperta en ell una fúria incontrolable. Ara, sap què és el que ha de fer: anirà a Uruk, s’enfrontarà amb Gilgamesh i el derrotarà. Està totalment decidit a vèncer a aquest tirà que tracta al seu poble sense cap mena de consideració.
La lluita entre els dos herois, com es podia preveure, és d’una violència extrema i sembla, des del primer moment, condemnada a un desenllaç fatal. Però, tal com havia vaticinat Ninsun – la mare de Gilgamesh – entre els dos contendents sorgeix, inesperadament, una admiració sincera i una amistat indestructible. Immediatament, els dos amics comencen a fer plans: Gilgamesh vol anar al Bosc dels Cedres per matar Humbaba, el monstruós guardià d’aquest espai sagrat. Tothom en Uruk pensa que es tracta d’una aventura temerària i insensata, i Enkidu, que fa temps va poder veure a l’ogre, sent veritable pànic davant la idea de tornar a trobar-se amb ell. Però ni la venerable assemblea d’ancians ni Enkidu aconsegueixen dissuadir Gilgamesh. De res serveixen les súpliques commovedores o els arguments sensats. El rei d’Uruk prefereix morir intentant assolir una fama eterna que viure com un covard al seu sumptuós palau.
A la tercera tauleta del poema descobrim que Gilgamesh ha conquerit, amb la seva obstinada determinació, el suport incondicional d’Enkidu i, també, comprovem que ha aconseguit la resignada aprovació dels consellers reials. Ninsun, està molt preocupada i prega el déu Shamash perquè protegeixi el seu fill. Per fi, ultimats els preparatius i resolts els temes més urgents, Gilgamesh i Enkidu abandonen Uruk i es dirigeixen cap al Bosc dels Cedres.
El relat del llarg i feixuc viatge fins al bosc sagrat dóna contingut a la quarta tauleta. Els dos amics avancen amb rapidesa cap al seu destí i cada tres dies fan una ofrena i un ritual per propiciar els somnis premonitoris. Com a resultat d’aquestes cerimònies nocturnes, Gilgamesh té una sèrie de somnis inquietants i violents que, afortunadament, Enkidu és capaç d’interpretar de manera favorable. Amb tot, cada dia que passa, Gilgamesh esdevé més conscient dels perills que l’amenacen i això fa que tendeixi a actuar amb més prudència. Ara, ja no se sent tan segur i invulnerable. Una cosa semblant li passa a Enkidu: tot i els presagis propicis, és incapaç de foragitar del seu interior un temor que a cada pas es torna més ineludible.
Per fi, a la cinquena tauleta, els herois arriben a l’entrada del Bosc dels Cedres i contemplen admirats la magnificència natural d’aquest àmbit sagrat. Aviat descobreixen el rastre de Humbaba i s’endinsen en el bosc frondós amb les armes desembeinades.
…
[1] El Poema de Gilgamesh segons el manuscrits en llengua accàdia dels mil·lenis II i I aC. Introducció, traducció i notes a càrrec de Lluís Feliu Mateu i Adelina Millet Albà. Totes les cites del poema que apareixen en aquest llibre remeten a la traducció de Lluís Feliu Mateu i Adelina Millet Albà.
Començar a llegir el primer capítol
(El llibre La realidad recreada encara no s’ha editat en català)
Llibre en paper
Llibre digital
Informació editorial
LETRAME