Trobades amb Gilgamesh (3)

— Gilgamesh al museu —

Més tard, l’he esmentat en el primer capítol del llibre La realitat recreada, em vaig trobar amb el rei Assurbanipal en una exposició dedicada a la fundació de la ciutat. Feia anys que treballava en el sector de l’educació -en l’àmbit dels museus- i em movia a gust entre la història, l’art, la filosofia i la pedagogia. M’encantava aprendre i ensenyar, i gaudia elaborant les propostes educatives i els guions de les visites escolars a les exposicions.

En el cas de «La fundació de la ciutat. Mesopotàmia, Grècia i Roma » totes les peces que integraven la mostra eren molt significatives, i algunes d’elles, a més, eren realment extraordinàries. Però una estela, plena de signes cuneïformes, em va impressionar des del primer moment. L’escriptura cobria la rugosa faç de la pedra i travessava amb delicadesa la hieràtica figura del rei.

En aquella obra, carregada d’història, l’harmoniós cos d’Assurbanipal emergia de la pedra al mateix temps que els caràcters cuneïformes s’enfonsaven en ella. Era com si la matèria, la forma i el significat s’haguessin aliat amb el ferm propòsit de fer visible un secret ancestral. L’estela semblava dir-me: «no oblidis mai que tots i cadascun dels aspectes amb els quals la realitat es fa present a la teva vida són importants, i recorda sempre, encara que et sembli una paradoxa, que hi ha una intrínseca unitat en aquesta estranya diversitat».

Així doncs, que la matèria sigui fonamental per fer obres d’art tan fascinants com l’estela d’Assurbanipal, no resta gens de valor ni a les formes esculpides a la pedra ni a les paraules gravades sobre ella. Cada un d’aquests aspectes, graus o escales de realitat compleix una funció en les nostres vides i, d’una manera o altra, és la nostra pròpia vida la que fa que aquestes realitats es manifestin tal com ho fan. Per aquesta raó, quan no aconseguim comprendre alguna cosa, tenim la impressió de submergir-nos en una incòmoda i pertorbadora foscor. Allò incomprensible, amb la seva inquietant presència, ens fa notar els límits del món conegut i ens descobreix sense embuts que, més enllà del nostre cosmos familiar, hi ha una realitat indòmita: un misteri que sorprèn i intimida.

L’estela d’Assurbanipal —en la qual apareixia representat el cèlebre rei que havia fet construir l’esplèndida biblioteca de Nínive— em va permetre apropar-me, de nou, als regnes de l’incomprensible i, d’una manera indirecta i elusiva, em va ensenyar una inoblidable lliçó d’humilitat.

A partir d’aquell dia vaig intentar conciliar el meu afany de saber amb l’íntima convicció que tot coneixement té una frontera i que, ens sembli bé o malament, totes les nostres certeses habiten a l’interior de recintes emmurallats subjectes al pèndol del temps. No dubto que aquestes magnífiques ciutadelles conceptuals siguin realment útils, però la veritat és que no crec que cap d’elles pugui contenir mai tota la realitat.

 

TROBADES AMB GILGAMESH*

 

Gilgamesh a la biblioteca (1)

Gilgamesh a la universitat (2)

 

*Els tres articles de la sèrie Trobades amb Gilgmesh tenen el ser origen al darrer capítol del llibre:

La realidad recreada.